Adéu!
Després d’un any
toca dir adéu. Adéu a una escola que m’ha donat una oportunitat laboral, un
equip directiu i un claustre de mestres que han valorat allò que sé fer i que
han acceptat noves propostes que han donat el seu bon resultat, o almenys això diuen
i crec. (Podeu valorar-ho vosaltres
mateix en vore el bloc que he portat a terme durant un temps on he reflectit
tot allò que hem treballat a classe musicaprimariafatimasueca.blogspot.com.es
Ha sigut un any on he
tingut l’oportunitat de conèixer un poc més a alguna gent del poble, a altres
conèixer-los i també altra gent nova. Tots des del primer moment m’han acollit
com un membre més de la família que formen en l’escola. Parle de tots,
professorat, personal no docent, pares i mares, alumnes... He tingut
l’oportunitat de poder treballar amb gent que té experiència en el món de l’educació,
alguna també “novata” o amb menys experiència, com jo, però sobretot en
persones. Persones que amb els nostres caràcters, uns més forts que altres i
les nostres diversitats d’opinions, sempre hem estat donant-ho tot per ells,
per els nostres alumnes, perquè allò que ens uneix és l’estima que tenim a la
nostra feina i l’oportunitat de fer allò que ens agrada.
Crec que amb el
vostre permís m’emporte un poc de cadascú de vosaltres per poder millorar en
molts aspectes de la vida. Equip directiu, la seua serietat, paciència en
aguantar-nos a tots en totes les queixes, sempre reneguem i quasi mai agraïm i
també el fer de mediadors en les resolucions d’alguns conflictes. Júlia, la que
ha sigut monitora meua en els Júniors de Sant Pere! m’agrada la seua organització
i el tindre-ho tot controlat. Les xiques d’Infantil, no sé qui es diverteix més
si elles o els xiquets ah! i que no falte el Champín! De primària m’emporte el
estar sempre alegre i contenta, sempre disposades a treballar, fer excursions,anar
al teatre, a vore les falles, a participar de la festa, a vestir-se de bomber o
el que faça falta, però sobretot la tranquil·litat d’alguna mestra que té al
parlar en els alumnes, que encara que estiga enfadada no alça la veu i sempre
amb dolçor. I tot açò per ells, perquè sense xiquets, nosaltres no faríem res. La
meua excompi i jefa com jo en els Júniors i sobretot companya, que m’ha ajudat
en tot el que ha pogut i més! Dels companys de secundaria diré que no hem
coincidit tant, però dir que també esteu sempre fent més hores que un rellotge
per tal que tot estiga al dia, preparant experiments, projectes i inclús fent
de secretaris si cal.
Per últim, però els
més importants, els xiquets i xiquetes, els que han fet que cada dia me
superara, que sempre hi ha coses a millorar i coses que ens queden per aprendre,
tant ells de nosaltres com nosaltres d’ells. Uns xiquets i xiquetes que han
valorat tot allò que hem fet a classe i que han estat participatius, tant a
classe com a casa, ja que les famílies ho heu demostrat.
Per acabar, sols espere
haver ocupat un xicotet lloc al vostre pensament mentre hem estat treballant i
aprenent junts i espere haver plantat una llavor petita en cadascú dels que han
sigut alumnes o companys de l’escola, tant mestres com el personal no docent i
familiars.
